Totes les històries tenen la seua música. Aquesta té una música blanca. És important dir-ho perquè la música blanca és una música estranya, de vegades et desconcerta: es toca piano i es balla lentament. Quan la toquen bé, és com escoltar com toca el silenci, i als que la ballen com déus els mires i semblen immòbils.
1 comentari:
sempre ho dius millor.
...entre de vegades a vore el Montdúver.
Publica un comentari a l'entrada