Totes les històries tenen la seua música. Aquesta té una música blanca. És important dir-ho perquè la música blanca és una música estranya, de vegades et desconcerta: es toca piano i es balla lentament. Quan la toquen bé, és com escoltar com toca el silenci, i als que la ballen com déus els mires i semblen immòbils.
2 comentaris:
què xula!
nice to meet you
Publica un comentari a l'entrada