Totes les històries tenen la seua música. Aquesta té una música blanca. És important dir-ho perquè la música blanca és una música estranya, de vegades et desconcerta: es toca piano i es balla lentament. Quan la toquen bé, és com escoltar com toca el silenci, i als que la ballen com déus els mires i semblen immòbils.
2 comentaris:
quan de temps!
i quan el Montduver fa capell... (no recorde el que va després) però sé que plou.
pica espart i fes cordell...
Publica un comentari a l'entrada